El TC i l'Estatut. L'ús democràtic de la Llei o la utilització política de la llei?

"El PODER sempre ha escrit, sempre escriu i sempre escriurà la història a la seva absoluta conveniència"


La llei apareix com a instrument punitiu i de control polític, quelcom que ha marcat la justícia que atorga un Estat autoritari. Sense equilibris democràtics o pesos i contrapesos administratius i institucionals, l'última paraula sempre la té qui té el poder.
El canvi que s'ha donat (o pot donar-se) no és en el marc polític institucional més ampli, és a la forma en què es pot interpretar i aplicar el dret. La diferència rau en la relació entre la legalitat i legitimitat. No n'hi ha prou, perquè siguin legítims, que els actes de l'autoritat siguin legals.

En una democràcia, la legalitat ha d'estar proveïda de legitimitat.

En la interpretació i aplicació del dret, ja sigui en relació entre govern i els ciutadans o entre els propis poders de l'estat, la diferència fonamental rau, doncs, en la font de la qual es deriva la legitimitat de la llei.

O és la força o és l'autoritat. En un règim plural on hi ha divisions i equilibris entre poders, no pot imposar la força sense que es violenti, o fins i tot trencament del sistema de govern.

La garantia de legalitat és per això un dels conceptes fonamentals d'un règim democràtic.

Aquest principi ha d'estar consagrat a la constitució de qualsevol país s’anomeni democràtic en el seu estat de dret.

El constitucional no te legitimat per escapsar la democracia n’hi tergiversar l’estatut, una decisió democràtica ratificada i aprovada per el parlament, congrés i senat. La intrumentalització politica de la llei, desvirtua el fonament de dret democratic, queadant totalment desacreditat en la equanimitat politica i juridica internacional.

L'ús democràtic de la Llei o la utilització política de la llei?

La democràcia i legalitat estan íntimament relacionades.
Ambdós conceptes es basen en la voluntat dels individus -no de l'estat-, i fonamentalment, en la llibertat de l'individu. Aquesta llibertat té diverses dimensions, inclosa i en especial atenció, la electoral, però no s'esgota en ella: es recrea atenent l’us democràtic de la llei en l'exercici del dret per part dels poders i organismes públics.

La sentència del TC, retalla o interpreta a la baixa nombrosos articles referents al reconeixement nacional de Catalunya, l'autogovern econòmic i fiscal o l'autonomia en matèria de polítiques socials i lingüístiques.

El Constitucional utilitza la llei per fer politica, violant la democracia. La democracia es un dret fonamental en la llibertat electoral de l’individu, exposada en la Declaració Universal dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El primer pas per redactar una Constitució.

El Tribunal Constitucional no està a l'alçada del que es demana a l'institució que ha de defensar l'estat de dret en una societat democràtica.

Que no ens enganyin, si el poder està per sobre la democracia, els politics son els que ens han de defensar d’aquest atac en contra dels nostres drets com a ciutadans.

Qui més fermament s'ha d'oposar a aquesta retallada, i preservar els drets dremocratics dels ciutadans de Catalunya és, el president de la Generalitat José Montilla, ha afirmat que el Govern acatarà la sentència encara que no la comparteixi. És a dir: que deixarà d'acatar la voluntat del poble de Catalunya per acatar la sentència d'un tribunal.

Mereixem un president que pugui lluitar per Catalunya, i que no s’arronsi devant d’un tribunat deslegitimat.

President Montilla, estigui a l’alçada de l’institució que representa i acati la voluntat del poble Català.

L'erencia faixista contamina les institucions, i per la seva culpa la DEMOCRÀCIA es una fal·làcia.

En aquest sentit demano a totes les forces politiques del Parlament de Catalunya, les forces politiques de la resta de l’estat i els organismes supra-nacionals que desitgin preservar l’integritat de la democracia, la deslegitimació in extremis sobre qualsevol que sigui la sentencia sobre l’Estatut.